Patrimoni Bèlic

La situació estratègica de Roses ha propiciat que durant molts segles la localitat fos escenari i testimoni de nombroses guerres i conflictes internacionals. I les guerres deixen un rastre. No tant per la guerra en si sinó per la poliorcètica o l'art dels setges que evoluciona amb les innovacions en tàctiques de guerra i armamentística. D'exemples de patrimoni bèl·lic n'hi ha de totes èpoques però a Roses destaquen sobretot les construccions d'època moderna i contemporània.

La badia de Roses és el lloc que l'emperador Carles V fortificarà davant l'amenaça francesa. Les tensions que té l'imperi a nivell europeu ho propicien i la badia és un bon port natural, a recés de tramuntana, per tant s'ha d'assegurar. És així com es construeix la Ciutadella, al voltant del nucli de població, la vila medieval. Per tal de donar una major seguretat a l'emplaçament es construeix una bateria al cim de la punta de la poncella, el castell de la Trinitat. I finalment, l'obra de fortificació del litoral culmina amb la torre de Norfeu, punt de vigia avançat.

Els tres elements que representen el segles XVI-XVII rosinc són construccions exemplars a la seva època. Gairebé inexpugnables. Els millors enginyers del monarca les varen construir i la guerra, les va castigar amb cruesa. La Ciutadella després de nombrosos setges i la falta de recursos per mantenir-la s'abandona a principis del segle XIX; el castell de la Trinitat davant la impossibilitat de defensar-lo és volat i la torre de Norfeu pateix un destí semblant.

En època contemporània en canvi són els bombardejos aeris que rep la població durant la guerra civil el que motiva la construcció de dos refugis antiaeris a la vila: el refugi de la Pau, el de plaça general Prim i el de la Ciutadella. L'anomenat refugi de la Pau és l'únic que es conserva de forma íntegra. El de la Ciutadella va ser desballestat un cop passada la guerra.

L'altre patrimoni bèl·lic del segle XX conservat al terme de Roses són els búnquers i les bateries de costa que el dictador Francisco Franco va ordenar construir entre els anys 1939 i 1948 per protegir la badia d'un desembarcament enemic. Aquests búnquers segueixen en peu, sense mai haver entrat en conflicte, record de la por d'un dictador que imaginava que una invasió aliada posaria fi al seu règim. No va ser així. D'aquests nius de metralladores a Roses se'n conserven nombrosos; els més destacats, la bateria de sant Antoni sota el castell de la Trinitat i el búnquer sobre el puig de la Morisca. L'excel·lent visibilitat d'aquest últim fa que es construís sobre una antiga torre de vigia medieval.

El patrimoni bèl·lic pren importància a la societat del segle XXI com a testimoni de fets que no s'haurien de tornar a repetir. L'oblit dels horrors de la guerra és sovint el que propicia la repetició d'aquest esdeveniments fatídics. Evocar aquest record en una estructura construïda amb finalitat bèl·lica duu a una societat a no oblidar els patiments i desastres que han comportat aquest elements per instar a no repetir-los.