Castell de la Trinitat

Bé Cultural d'Interès Nacional, el Castell de la Trinitat és un dels primers exemples de fortalesa d'artilleria de costa i un edifici innovador respecte a l'època en què va ser concebut i construït. Aixecat sobre un promontori que controla i defensa l’entrada per mar al port de Roses, el castell formava part de l’estratègia mediterrània de defensa que l’Imperi espanyol va impulsar durant l’època moderna.

El 1544 es van iniciar les obres de la seva construcció, per ordre del rei Carles I. El 1553 el perímetre murat ja està construït i faltava edificar l'interior. El responsable del projecte va ser l’enginyer militar Luís Pizaño que va idear una fórmula arquitectònica original per fer front a l’evolució i el perfeccionament de l’artilleria, a més de l’escenari bèl·lic de l’època. Roses, en ser dels primers llocs on es va intervenir, fou un camp de proves per l’experimentació d’un a nova arquitectura militar.

Aquest castell, popularment conegut com el de la Poncella o el Botó de Roses, presenta una planta en forma d’estrella de quatre puntes, anomenades punta de Roses (O), de la Trinitat (E), de les Medes (S) i de Sant Pere de Rodes (N), amb un cinquena punta afegida per protegir la via d’entrada al castell (revellí).

Després d'haver participat activament en les batalles dels diferents setges pels quals va passar la població i port de Roses durant els segles XVI, XVII i XVIII, el castell de la Trinitat va ser destruït definitivament el 1814. Aquest va ser objecte d’una voladura devastadora duta a terme pels anglesos que no podien protegir la guarnició que el defensava de l'atac de les tropes franceses.

Adquirit per l'Ajuntament l'any 1990, l'any 2011, després de 8 anys de treballs de restauració i rehabilitació, va ser obert al públic i integrat en el circuit patrimonial i d'equipaments culturals de Roses.